Aigua envasada
Història
Des dels inicis de la història, l'aigua ha inspirat l'home en la creació de mites i llegendes relacionades amb fonts i rius. El grec Tales de Mileto (624 aC - 546 aC aproximadament) afirmava en aquell temps que l'aigua era el principi, la causa i la substància primitiva de totes les coses.
Sense cap mena de dubte, l'aigua ha estat l'element que ha marcat l'inici de les poblacions: tota civilització s'ha desenvolupat prop d'un riu o mar. Com ho va fer l'antiga Mesopotàmia, una cultura que va néixer entre dos rius: el Tigris i l'Èufrates.
Amb l'auge de l'Imperi Romà, la cultura de l'aigua es va desenvolupar en un sentit més ampli: se li van atribuir propietats curatives que van donar origen a les termes.
La caiguda de Roma va portar a l'època de l'Edat Mitjana i del feudalisme, societats que no van desenvolupar tant la cultura de l'aigua. La manca de clavegueres i l'abastament d'aigua dels pous, entre altres factors, van ser una font d'epidèmies que van causar alts índexs de mortalitat entre la població. Com a resultat d'aquest factor, va començar a prendre's consciència dels riscos de l'aigua contaminada i de la necessitat de conèixer el nivell de seguretat i salubritat de l'aigua perquè no siguin una font d'epidèmies, sinó una font de salut.
Aquesta nova cultura de l'aigua va suposar la creació de centres de salut com les termes, on l'aigua era l'element essencial. La noblesa del segle XIX visitava aquestes termes, on es va impulsar el naixement de la indústria de l'aigua mineral envasada.
Des de l'antiguitat, les civilitzacions havien utilitzat gots i gerros amb l'única finalitat de transportar aigua, però és a finals del segle XIX quan la indústria de l'aigua envasada es desenvolupa a causa de dos factors principals:
- La noblesa visitava les termes per realitzar sessions curatives i portava aigua mineral per fer tractaments a domicili.
- Les contaminacions de les aigües dels pous eren una font contínua d'epidèmies i malalties com el còlera, i la població va prendre consciència dels perills d'aquesta aigua.
Los materiales utilizados por aquel entonces eran básicamente la cerámica y el vidrio, no sería hasta el año 1968 cuando se creó la primera botella de PVC.
En l'actualitat, els envasos més utilitzats són el vidre i el PET, un plàstic menys contaminant i més resistents desenvolupat en els anys 90 com a resultat de la preocupació de la indústria pel medi ambient.
El valor salut que va tenir tanta força al segle XIX s'ha desenvolupat fins avui i s'hi ha afegit el valor del sabor: el consumidor és exigent i busca no només la qualitat que la indústria de l'aigua li assegura, sinó també un sabor adequat a cada paladar. Aquesta nova cultura es reflecteix en el fet que molts restaurants incorporen una carta d'aigües similar a la dels vins.
Tipus d'aigua envasada
Aigües de Manantial
Són aigües potables d'origen subterrani que emergeixen espontàniament a la superfície o són captades mitjançant feines realitzades per a aquest efecte, amb característiques naturals de puresa que permeten el seu consum. A diferència de les anteriors, no han demostrat una acció específica en l'organisme humà ni han de presentar una composició característica constant.
Aigües Minerals Naturals
Són aigües d'origen subterrani protegides de tota contaminació, bacteriològicament saludables i amb una composició constant en minerals que tenen efectes beneficiosos per a la salut. El seu gran valor és que, sent pures des de l'origen, no necessiten cap tractament de desinfecció ni filtració domèstica per al seu consum; s'envasen amb totes les seves propietats intactes per arribar al consumidor tal com estan en la natura.
Aigües Preparades
Potables preparadas: Aquelles que poden tenir qualsevol tipus de procedència, subterrània o superficial, i que han estat sotmeses a tractament perquè siguin potables.
- Potables preparadas: Aquellas que pueden tener cualquier tipo de procedencia, subterránea o superficial y que han sido sometidas a tratamiento para que sean potables.
- De abastecimiento público preparadas: En el supòsit de tenir aquesta procedència.
Obtención Agua
Mineral Natural
El procés comença amb la captació de l'aigua de fonts subterrànies. Seguidament, l'aigua es transporta a través de conductes hermèticament tancats a dipòsits d'acer inoxidable alimentari d'alta qualitat, on l'aigua conserva totes les propietats naturals.En certs casos, i quan és necessari, es produeix un procés de filtració entre la captació i l'envasament en el qual només separen aquests elements naturalment inestables. L'aigua no pot estar sotmesa a cap tractament.
Desde els dipòsits, l'aigua es bombeja fins a les sales d'envasament on s'introdueix directament a les ampolles. En el procés d'envasament s'utilitzen diferents tipus de materials: vidre reutilitzable, vidre reciclable i PET (plàstic reciclable). El tancament de l'ampolla es realitza immediatament després d'haver-se omplert.Seguidament, es passa a l'etapa d'etiquetatge i a l'emmagatzematge fins a la seva posterior distribució als punts de venda. Al territori català, aquests punts de venda són diversos i nombrosos. Podem comprar aigua envasada als supermercats, a les petites botigues de barri, a les gasolineres, a les màquines de vending, etc.