Preguntes freqüents

L'aigua i el nostre cos

Sentim sensació de set, la saliva es torna espessa i l'orina és de color groc intens.

De l'aigua de les begudes (1,5 l/dia), de l'aigua dels aliments (0,9 l/dia) i de l'aigua produïda per la combustió dels aliments (0,6 l/dia).

El potassi, que emmagatzema glicogen i manté l'equilibri hídric; el sodi, que ajuda a l'activació enzimàtica i a les proteïnes a funcionar millor; el calci, que ajuda en la transmissió dels impulsos nerviosos, la contracció muscular i a mantenir els ossos forts; el magnesi, que ajuda en la creació de proteïnes i la contracció muscular; i el fòsfor, que produeix energia per la formació de cèl·lules.

El sodi: Si s'utilitza llet de tipus 1 (llet d'iniciació), l'aigua ha de tenir menys de 25 mg/l de sodi.

Si s'utilitza llet de tipus 2 (llet de continuació), l'aigua pot contenir més sodi ja que el ronyó és més madur.

Si s'utilitza llet de tipus 2 (llet de continuació), l'aigua pot contenir més sodi ja que el ronyó és més madur.

Els nitrats: El nivell màxim tolerable de nitrats en les aigües envasades és de 50 mg/l i el nivell orientador de qualitat és de 25 mg/l.

Aigua mineral natural

Per començar són recursos subterranis d'excel·lent qualitat, que es corresponen amb descàrregues naturals (brolladors) o captacions (pous o sondejos) i són, juntament amb els aliments infantils, els productes més reglamentats pel que fa a qualitat i seguretat alimentària.

Per obtenir el qualificatiu d'"Aigua Mineral Natural", s'ha d'iniciar un llarg i exigent expedient administratiu que, en ocasions, pot durar fins a tres anys, i en el qual intervenen les autoritats competents en Mines, Sanitat i Medi Ambient. Durant aquest procés, s'ha de demostrar que les aigües compleixen tots els requisits marcats per la legislació:

  • Origen subterrani (profund i protegit): Les aigües minerals naturals han de tenir el seu origen en una capa freàtica o jaciment subterrani i brollar en un o diversos punts d'aflorament naturals o perforats.
  • Origen subterrani (profund i protegit): Les aigües minerals naturals han de tenir el seu origen en una capa freàtica o jaciment subterrani i brollar en un o diversos punts d'aflorament naturals o perforats.
  • Composición característica: Cada agua mineral natural contiene en disolución determinados elementos o compuestos minerales que la caracterizan y la distinguen de cualquier otra agua. Estas características y composición han de ser estables y mantenerse prácticamente constantes sin que influyan en ellas períodos de sequía o de abundantes lluvias. 
  • No tractades: Les aigües minerals naturals han de ser envasades per a la seva comercialització sense cap tractament previ que alteri la seva composició.
  • Efectes favorables per a la salut del consumidor: S'entenen com a millores de determinades afeccions o alteracions de la salut sense que s'hagi de considerar en cap cas una veritable curació.

Fuente: ANEABE

Les aigües minerals estan regulades per una legislació específica i molt estricta. Directives de la Unió Europea, complementades amb la legislació espanyola i les bones pràctiques implementades pel Sector, s'encarreguen de posar a disposició del consumidor final un aliment segur, natural i saludable.

  • A nivell europeu, les aigües minerals naturals estan regulades per la Directiva 2009/54/CE, del Parlament Europeu i del Consell, sobre explotació i comercialització d'aigües minerals naturals. A més, com a producte alimentari estan regulades pel Reglament (CE) 852/2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris, així com el Reglament (UE) 2017/625, relatiu als controls.
  • A nivell nacional, es regulen a través del Reial Decret 1798/2010, pel qual es regula l'explotació i comercialització d'aigües minerals naturals i aigües de brollador envasades per a consum humà, juntament amb la Llei 22/1973, de Mines i el Reglament que la desenvolupa (Reial Decret 2857/1978).

El Reial Decret Legislatiu 1/2001, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Aigües, així ho disposa en l'Art.1 apartat 5 en virtut del qual "Les aigües minerals i termals es regularan per la seva legislació específica", sense perjudici que l'apartat 2 del mateix article assenyala que "És també objecte d'aquest text l'establiment de les normes bàsiques de protecció de les aigües continentals, costaneres i de transició, sense perjudici de la seva qualificació jurídica i de la legislació específica que els sigui d'aplicació". Aquest segon apartat de la Llei ofereix protecció a les aigües minerals.

 Fuente: ANEABE

El aigua mineral i l'ampolla

Un cop oberta l'ampolla, es recomana el seu consum en un període de 2-3 dies i conservar-la en un lloc fred.

El tap de l'envàs assegura una bona conservació de l'aigua així com una bona preservació de microorganismes de l'exterior, per tant, si es deixa l'ampolla oberta, podria contaminar-se.

L'aigua correctament emmagatzemada, és a dir, en llocs frescos, secs, evitant la llum solar directa i sense olors agressives, no caducaria. No obstant això, la normativa legal obliga a citar una data de consum preferent per a major seguretat.

L'aigua mineral i l'aigua de l'aixeta

1.Quines diferències hi ha entre l'aigua de l'aixeta i l'aigua mineral natural?

L'aiguad'aixeta pot consumir-se amb les garanties administratives de potabilitat però a diferència de l'aigua mineral, no ha de tenir una composició química constant, ni posseir beneficis per a la salut; característiques per les quals Agència Europea de Seguretat Alimentària defineix l'aigua Mineral Natural.

Si ens remuntem a l'origen de l'aigua mineral embotellada veiem com al principi van estar lligats als balnearis (aigües mineromedicinals). Amb el pas del temps es produeix una evolució conceptual per donar pas d'un “aigua medicament” a “aigua de taula”.

Hi ha una altra categoria anomenada Aigües de Manantial les quals no necessiten tractament però que no garanteixen la composició estable de la seva composició química raó per la qual no figura a la seva etiqueta.

Les singularitats que fan diferenciable a l'aigua mineral natural de l'aigua de l'aixeta i que es recullen al CODEX ALIMENTARIUS (CEE), són:

  1. Les singularitats que fan diferenciable a l'aigua mineral natural de l'aigua i que es recullen al CODEX ALIMENTARIUS (CEE), són:
  2. b) S'obté directament de manantials o fonts perforades d'aigua subterràniaprocedent d'estrats aqüífers, en els quals, dins dels perímetres protegits, s'han d'adoptar totes les precaucions necessàries per evitar que les qualitats químiques o físiques de l'aigua mineral natural pateixin algun tipus dinfluència externa.
  3. c) La seva composició i la qualitat del seu flux són constants, tenint en compte els cicles de les fluctuacions naturals.
  4. d) Es recull en condicions que garanteixen la puresa original i la composició química dels seus constituents essencials.
  5. e) S'envasa prop del punt d'emergènciade la font.
  6. f) No se sotmet a altres tractaments que els permesos per la normativa vigent.

En resum, es podria dir que la seva singularitat és la conseqüència del fet de tenir-ne l'origen en un estrat o jaciment subterrani, la conservació intacta de la seva naturalesa i la seva puresa original, i la constància química en el temps. Aquesta és la raó per la qual cada aigua és diferenciable per la seva composició, és a dir, tingui personalitat pròpia.

Fuente: ANEABE

L'aigua mineral i la sequera

No, la sequera puntual no afecta l'estat dels aqüífers d'on s'extreu l'aigua mineral. Les aigües minerals tenen un origen subterrani, hidrogeològic i normalment molt profund que pot arribar fins a 400 metres. Aquesta aigua procedeix de l'aigua de la pluja i de la neu que durant molts anys s'ha anat filtrant entre les roques i el subsòl adquirint-ne la mineralització i creant aqüífers i embassaments subterranis. És per això que, els efectes meteorològics puntuals com la sequera, gairebé no influeixen ni alteren, el nivell d'aigua dels aqüífers subterranis. El balanç hídric compensa anys secs amb anys plujosos.

L'aigua mineral que se n'extreu representa únicament el 0,03% del total dels recursos hídrics hidrogeològics existents al territori tal com assenyalen les dades de l'Institut Geològic Miner d'Espanya (IGME).

caCatalan
Esta web utiliza cookies propias para su correcto funcionamiento. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Más información
Privacidad